Una veu sorgeix d’entre nosaltres per expressar el plany. Planyem la defunció d’un món, d’una realitat esvanida, la qual anomenam ‘la

nostra’, no tant perquè la posseïm, sinó perquè ens defineix.

ACORAR és una reflexió sobre la identitat col∙lectiva dels mallorquins, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que –encaraexisteixi

la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ACORAR és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels mallorquins, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que – encara- existeixi la nostra comunitat ben pocs en saben. En esser mort

el porc, amb l'acorador, li feien la senyal de la creu per que no s'hi posassin mals esperits. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cada un perquè allò que oferim és universal.