27è Festival Internacional de Teatre de Teresetes
Til Teatre Elàstic Nou
Parias és un espectacle de titelles per a adults, en què la relació entre el titella i el titellaire arriba a una intimitat inquietant. Els titelles simbolitzen la degradació humana i les seves històries desperten reflexions sobre la moralitat i la consciència de la vida. Amb influències del teatre clàssic, Parias aborda temes com la pobresa, l’autoengany, la redempció i la violència.
FITXA ARTÍSTICA
AUTOR I TITELLAIRE: Javier Aranda ASSESSOR LITERARI: Diago Lezaun FOTOGRAFIA I VÍDEO: Javier Macipe
INFORMACIÓ TÈCNICA
TÈCNICA EMPRADA: titelles de cos amb les mans DURACIÓ: 60 minuts
EDAT DEL PÚBLIC: a partir de 12 anys, joves i adults IDIOMA: sense text
#NOVAVEU (crítica)
Els estrategues del màrqueting cultural s'esforcen (ens esforcem) a buscar aquella paraula de moda que captivi el potencial espectador. Darrerament, dues paraules semblen haver entrat en auge: "intergeneracional" i "immersiu". Aquests adjectius sedueixen perquè ens volen dir: "aquesta història és per tu" i "tu formaràs part de la peça". En un context comunicatiu on ens agrada, com a usuaris, ser protagonistes, resulta lògica l'estratègia. A l'hora de la veritat, però, no sempre passa. Ni tots els espectacles "intergeneracionals" ho són ni tots els espectacles "immersius" ho són.
Odissees és la darrera creació de la companyia balear La Mecànica. Amb el seu espectacle Les petites coses ja abordava la distància entre generacions, xant-se en l'absurditat de l'adultocentrisme imperant. Pau Bachero es torna a endinsar en aquest tema per reexionar, en aquesta ocasió, sobre els joves. Per fer-ho, s'alia d'un dispositiu teconològic potentíssim, que congura un espai escènic i sonor on la participació del públic és clau.
La Mecànica ha sabut abordar la connexió intergeneracional fent ús de les noves tecnologies. Els mòbils, suposats enemics de la connexió real entre persones, utilitzats per a remar a favor d'aquesta història. La segmentació, un altre escull per a teixir relacions, utilitzada per anar més enllà de les edats, ajuntar-nos per passions, per sensacions, per opinions. I la cció, element clau per connectar amb una història familiar, amb un toc de música i un bri d'esperança. Una proposta intel·ligent, que juga bé les seves cartes i que es guanya les etiquetes d'"immersiu" i "intergeneracional".
Martí Rossell Pelfort @MartíRosPel
Parias es un espectáculo de títeres para adultos, en el que la relación entre el títere y el titiritero llega a una intimidad inquietante. Los títeres simbolizan la degradación humana y sus historias despiertan reflexiones sobre la moralidad y la conciencia de la vida. Con influencias del teatro clásico, Parias aborda temas como la pobreza, el autoengaño, la redención y la violencia.
FICHA ARTÍSTICA
AUTOR Y TITIRITERO: Javier Aranda ASESOR LITERARIO: Diago Lezaun FOTOGRAFÍA Y VÍDEO: Javier Macipe
INFORMACIÓN TÉCNICA
TÉCNICA EMPLEADA: títeres de cuerpo con las manos DURACIÓN: 60 minutos
EDAD DEL PÚBLICO: a partir de 12 años, jóvenes y adultos IDIOMA: sin texto
#NOVAVEU (crítica)
Los estrategas del marketing cultural se esfuerzan (nos esforzamos) en buscar esa palabra de moda que cautive al potencial espectador. Últimamente, dos palabras parecen haber entrado en auge: "intergeneracional" e "inmersivo". Estos adjetivos seducen porque nos quieren decir: "esta historia es por ti" y "tú formarás parte de la pieza". En un contexto comunicativo en el que nos gusta, como usuarios, ser protagonistas, resulta lógica la estrategia. Sin embargo, a la hora de la verdad no siempre ocurre. Ni todos los espectáculos "intergeneracionales" lo son ni todos los espectáculos "inmersivos" lo son.
Odissees es la última creación de la compañía balear La Mecánica. Con su espectáculo Les petites coses ya abordaba la distancia entre generaciones, chándose en la absurdidad del adultocentrismo imperante. Pau Bachero vuelve a adentrarse en este tema para reexionar, en esta ocasión, sobre los jóvenes. Para ello, se alía de un dispositivo teconológico potentísimo, que congura un espacio escénico y sonoro donde la participación del público es clave.
La Mecánica ha sabido abordar la conexión intergeneracional en uso de las nuevas tecnologías. Los móviles, supuestos enemigos de la conexión real entre personas, utilizados para remar a favor de esa historia. La segmentación, otro escollo para tejer relaciones, utilizada para ir más allá de las edades, juntarnos por pasiones, sensaciones, opiniones. Y la acción, elemento clave para conectar con una historia familiar, con un toque de música y una brizna de esperanza. Una propuesta inteligente, que juega bien sus cartas y que se gana las etiquetas de "inmersivo" e "intergeneracional".
Martí Rossell Pelfort @MartíRosPel
#nota Los mayores de 0 meses deben tener su propia entrada para acceder al recinto.